Ser mare sola a Catalunya, factor de risc de pobresa 

  • Amb motiu del Dia de la Mare, que se celebra el pròxim diumenge 5 de maig, Save the Children recorda que les llars monomarentals són les que afronten més dificultats a l’hora de criar els seus fills i filles 
  • Tenir fills és un factor de risc de pobresa, sobretot per les llars encapçalades per mares soles: les famílies monomarentals pateixen taxes de pobresa més altes que les famílies amb dos progenitors, el 32,38% enfront del 22,7% 

Barcelona, 3 de maig de 2024. La bretxa entre llars amb nens, nenes i adolescents i sense reflecteix que tenir fills és, per si mateix, un factor de risc de pobresa, però aquesta realitat s’aguditza en les llars encapçalades únicament per dones: la taxa de pobresa entre famílies monoparentals femenines (32,38%) és deu punts percentuals més alta que la del conjunt de llars amb infants i adolescents (22,7%). Amb motiu del Dia de la Mare, que se celebra aquest diumenge, Save the Children recorda que ser mare suposa una dificultat addicional sense una parella amb la qual compartir la maternitat i la criança dels fills i filles. 

La bretxa és igualment significativa en el cas de la pobresa severa (15,46% enfront del 9,76%, respectivament), segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2023.  

Save the Children reitera que les dones estan exposades a una major precarietat i pobresa laboral, fet que influeix en les seves taxes de pobresa, desproporcionadament elevades. Les llars monomarentals pateixen gairebé el doble la baixa intensitat laboral: un 9,6%  enfront del 5,51% % de la resta de les llars. Les mares de famílies monoparentals femenines es veuen obligades a treballar menys hores de les que voldrien. 

A Catalunya, hi ha 108.831 llars amb nens, nenes i adolescents que estan encapçalades per una dona sola. D'aquestes, el 32,38% viuen sota el llindar de la pobresa i travessen serioses dificultats econòmiques. L'organització recorda que viure sota el llindar de la pobresa significa, en el cas d'una llar composta per una dona adulta i dos menors d'edat, ingressar menys de 20.102,67 euros l'any. Per contextualitzar, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) encara no permetria sortir de la pobresa a una llar d'aquesta composició ja que actualment són 15.876 euros bruts. 

La Marta viu a Barcelona i és mare sola d'un nen de 9 anys. Tracta de compaginar la maternitat amb la seva vida laboral, però té seriosos problemes per a arribar a final de mes. El seu sou no supera els 800 euros mensuals i destina els diners a les partides més necessàries, com el menjar o el lloguer, encara que a vegades s'ha vist amb la dificultat de no pagar un mes de lloguer per poder cobrir les despeses de medicació del seu fill, que pateix una malaltia respiratòria. “Tinc molta despesa en roba per al nen. No és un capritx, és una necessitat. Cada temporada haig de fer el canvi d'armari al meu fill”. I a l'estiu, una altra dificultat més, afegeix: “Són tres mesos de vacances dels nens i, és clar, a la feina no em puc emportar el meu fill. Amb el meu sou, no podré donar-li al meu fill una carrera”. 

Privació material i social  

La inflació dels últims dos anys ha colpejat especialment les famílies monomarentals. Això es reflecteix en l'alça de la taxa de privació material i social severa, que puja fins al 16,3% lluny de la taxa que afecta el conjunt de llars amb nens i nenes (10,6%). Aquest indicador fa referència a la proporció de població que viu en llars caracteritzades per, almenys, tres de les següents situacions: no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, haver tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (lloguer, rebut del gas…), no poder permetre's un telèfon o un televisor, no poder permetre's un menjar de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies o no poder anar de vacances almenys una setmana a l'any, entre altres. 

Les peticions de Save the Children  

La solució a la bretxa que experimenten les llars monomarentals requereix una combinació de polítiques que atenguin les diverses dimensions en les quals es manifesta, segons Save the Children. Aquestes han d'entendre's com una inversió en igualtat de gènere i, alhora, en la infància, ja que contribuiran al ple desenvolupament dels fills i filles d'aquestes mares, garantint el seu benestar present i futur.  

La primera bretxa que afronten les mares soles està en el seu accés a una ocupació de qualitat. Aquestes dones pateixen majors taxes de temporalitat i subocupació que minven la seva trajectòria laboral i els seus ingressos. Malgrat les millores de la temporalitat i les pujades de l’SMI, és necessari continuar posant èmfasi en l'accés d'aquestes dones. Una de les mesures per fomentar la seva inserció al mercat laboral és la implementació de programes de guarda o cura dels fills per facilitar la conciliació i la participació en programes formatius. Així mateix, una altra de les mesures que milloraria la situació d’aquestes famílies, és l’accés gratuït a l’escola bressol de 0 a 3 anys, augmentant la disponibilitat de places. 

Catalunya segueix lluny de la mitjana europea en la inversió en prestacions per a la infància. Save the Children assegura que cal ampliar i replantejar les prestacions enfocades a la infància, implementant, per exemple, un complement a la criança a la Renda Garantida de Ciutadania per a totes aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i augmentar el llindar d’ingressos. A més, cal que en l’àmbit estatal es compti amb una prestació universal de criança per a tots els nens i les nenes. Aquesta mesura, tal com proposa l’organització, arribaria a més llars que l’actual deducció fiscal per mares ocupades de fills de 0 a 3 anys, alleugerint així els costos econòmics de les llars monomarentals i ajudant a reduir i prevenir les altes taxes de pobresa infantil. 

L’Estratègia contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030, que s’acaba de presentar, té en compte la perspectiva de gènere en els seus eixos d’acció i algunes de les propostes són, per exemple, la prestació universal per fill/a a càrrec o l’escolarització universal i gratuïta de 0 a 3 anys, mesures clau per les mares que crien soles. 

Sobre Save the Children   

Save the Children és l’organització independent líder en la defensa dels drets de la infància arreu del món. Treballa a més de 115 països salvant vides, protegint els nens i les nenes i defensant els seus drets en el marc de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides. 

L’organització treballa a Catalunya des de fa més de trenta anys amb programes d’atenció centrats  en la infància en risc de pobresa o exclusió social. Aquests programes proporcionen una atenció integral als nens, nenes i les seves famílies perquè la situació econòmica en la qual viuen no els impedeixi gaudir plenament dels seus drets i puguin assolir el màxim de les seves capacitats. 

Per a més informació  

Mireia Recasens: 683 651 782 / mireia.recasens@savethechildren.org