- Save the Children publica una investigació sobre desinformació i exposició a discursos d’odi de nens, nenes i adolescents en l’entorn digital
- El 60% d’adolescents utilitza les xarxes socials com a principal mitjà per accedir a la informació, al mateix nivell que la televisió i per davant d’altres mitjans de comunicació
- Tot i que sospiten que es tracta d'una notícia falsa, 1 de cada 4 adolescents no la contrasta, mentre que un 56% recorreria a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat
Investigació completa: https://stces.me/4dlu6a3
Totals per TV: https://stces.me/3TGsD6Y
Testimoni creadora de contingut: https://bit.ly/3MXOB1G
26 de setembre de 2024. En el marc del Dia Internacional de l'Accés Universal a la Informació, que se celebra el pròxim 28 de setembre, i dins la campanya #DretsSenseConnexió, Save the Children publica una investigació sobre desinformació i exposició a discursos d'odi de nens, nenes i adolescents en l'entorn digital. Amb aquest estudi, l'organització denuncia que l'exposició a aquests continguts vulnera directament el dret de la infància i l'adolescència a una informació veraç i segura, un dret essencial que cada vegada està més en joc.
“Si bé Internet ha democratitzat l'accés a la informació, també ha facilitat la proliferació de contingut erroni i perjudicial, que perpetua estereotips negatius, models irreals de vida i fomenta discursos d'odi. Aquesta exposició, juntament amb la deshumanització que sovint caracteritza les relacions en el món digital i que provoca comportaments que no es tindrien en l’entorn físic, fa que noies i nois siguin especialment vulnerables a aquests continguts”, assenyala Catalina Perazzo, directora d’Incidència Política i Social de Save the Children.
Un dels principals resultats d'aquesta anàlisi és que el 60% dels adolescents utilitza les xarxes socials com a principal mitjà per accedir a la informació, al mateix nivell que la televisió i per davant d'altres mitjans de comunicació com la premsa en línia (32%), la ràdio o la premsa en paper (9% i 5% respectivament).
Pel que fa a les xarxes socials i als creadors de contingut, un 16% dels adolescents considera que són sempre una font fiable d'informació, un percentatge que puja al 70% que pensa que poden ser-ho en determinades ocasions. Si es desglossa per gènere, es veu que els nois confien més en aquests perfils: un 23% considera que són una font fiable d'informació davant d'un 9% de les noies.
Un altre aspecte que preocupa l'organització és el relacionat amb els rumors falsos: més de la meitat de la població adolescent, concretament el 51%, no sabria identificar sempre quan una notícia és falsa. A més, encara que sospitin que es tracta d'una notícia falsa, 1 de cada 4 adolescents directament ni la contrasta, mentre que un 56% recorreria a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat. “Ens preocupa que aquests familiars i amics també s'estiguin informant a través de les mateixes fonts, el que podria crear un efecte bombolla i ampliar el risc de perpetuar informació falsa”, afirma Perazzo.
Exposició a models irreals de vida i aparença
L'anàlisi també assenyala un altre risc que afecta la infància i adolescència en l'entorn digital i que impacta de manera directa la seva la salut mental. Es tracta de l'exposició permanent, a través de les xarxes, a representacions ideals de determinats estils de vida, estàndards de bellesa i, en el cas de les noies especialment, la sexualització del cos femení.
L'organització recorda que, encara que aquesta exposició constant de la vida privada com a model de negoci ja existia en la televisió i la premsa tradicionals, el món digital fa que qualsevol pugui arribar a fer-ho, la qual cosa suposa que el concepte d'intimitat adquireix ara un nou significat. Les noies acostumen a seguir persones amb les quals senten afinitat, donen consells o per conèixer la vida privada d'uns certs perfils, mentre que els nois tendeixen a interactuar més amb persones relacionades amb el món dels videojocs o l'esport.
“La validació pública de l'acte-exposició que realitzen els i les influencers pot provocar que nois i noies repliquin aquestes conductes i que acabin compartint aspectes més personals o fotos íntimes o sexualitzades. Això tendeix a ocórrer més a les nenes i adolescents, que a causa dels estereotips sexistes poden sentir que han d'emmotllar-se als cossos públicament desitjables”, assenyala Perazzo.
Diferències de contingut i discurs per gènere
El document publicat per Save the Children recull també una anàlisi de diversos perfils d'homes i dones streamers per comparar les diferències en els discursos sobre la base del gènere, també entre les seves comunitats de seguidors. En el cas dels creadors de contingut nois que s'analitzen, s'observa que tenen més seguidors per norma general i mostren diferents tipus de conductes de risc, com són compartir comentaris sexuals recurrents, fer referència habitual a la pornografia o realitzar ressenyes de videojocs de contingut eròtic o pornogràfic. A més, en els xats dels seus canals d’stream són freqüents les referències misògines, els missatges que banalitzen el consum de drogues o les actituds d'assetjament als qui mostren rebuig cap al que diu l’streamer.
En el cas de les creadores de contingut, tenen per norma general un nombre de seguidors més baix, i totes s'han hagut d'enfrontar a atacs a les seves xarxes per diversos motius: per defensar víctimes d'abusos, fer visible maltractaments d'una exparella o per no complir amb uns certs estereotips estètics.
Irene Fields, creadora de continguts de videojocs, afirma que ella ha patit aquest tipus d'assetjament a les xarxes. “Jo he rebut molts comentaris violents en aquest món només per ser una noia com ara “ves a la cuina”, “que fas jugant si hauries d'estar netejant” o fins i tot m'han arribat a desitjar que patís una agressió sexual, quelcom que creua els límits. És necessària una educació per aprendre a utilitzar les noves tecnologies, ja que tot avança molt de pressa i no ens podem quedar enrere, i ja no només per saber usar-les, sinó també per a altres coses com per exemple on buscar bé la informació, perquè molta sembla real i no ho és”, assegura.
Campanya #DretsSenseConnexió
Save the Children ha llançat aquesta recerca en el marc de la seva campanya #DretsSenseConnexió per conscienciar la societat en general que nens, nenes i adolescents també es desenvolupen a Internet, per la qual cosa aquest ha de ser un lloc segur per a ells, garantint que es compleixen els seus drets.
Per això, l'organització demana desplegar totes les mesures que recull la Llei orgànica de Protecció a la Infància i Adolescència enfront de la Violència (LOPIVI) per proporcionar entorns segurs a la infància en l'entorn digital alhora que es garanteix que es compleixen tots els seus drets. Save the Children aposta per educar nens, nenes i adolescents en un ús responsable i segur d'internet i les noves tecnologies, que inclogui eines que els ajudin a avaluar la fiabilitat i credibilitat de les fonts d'informació en l'entorn digital, a identificar i contrastar la informació no veraç i a entendre els mecanismes que s'amaguen després de la propagació dels discursos d'odi.
A més, la quantitat de missatges misògins i models sexistes que es difonen en la xarxa i que afecten de forma diferenciada a nois i noies posa de manifest la necessitat urgent d'una educació en igualtat i una educació afectiva i sexual reglada i progressiva, que reivindiqui la igualtat entre homes i dones i combati els estereotips de gènere també en el món digital. “Perquè aquestes mesures tinguin efecte, cal que hi col·laborin tots els actors implicats, com ara les administracions públiques i les empreses tecnològiques, però també les famílies i els centres educatius. Només si totes les parts implicades remem en la mateixa direcció es podrà garantir que infants i adolescents tinguin accés a una informació veraç, segura i diversa, i podrem protegir els seus drets”, conclou Perazzo.
Nota a l’edició
Aquesta recerca es basa en enquestes a 3.315 adolescents a partir de 14 anys d’arreu de l’Estat i cinc grups de discussió formats per 27 nens, nenes i adolescents, amb representació d'edats de 10 a 17 anys. A més, s'ha comptat amb la col·laboració de persones expertes i professionals del sector, des de treballadores socials que aborden patologies relacionades amb l'abús de la tecnologia a creadors de serveis web, per a abordar aquesta realitat des de la visió més àmplia possible, i plantejar recomanacions que tinguin en compte totes aquestes perspectives, especialment les de la població adolescent.
Per a més informació:
Mireia Recasens: 683 651 782 / mireia.recasens@savethechildren.org