- Nou informe 'A Heavy Toll': https://bit.ly/3EiBiF1
- Testimonis (material audiovisual): https://bit.ly/3xBwGX2
- BROLL de la visita d’Andrés Conde, director general de Save the Children Espanya, a Ucraïna: https://bit.ly/3XF0mwJ
Kíiv, 20 de febrer de 2023. Els nens i nenes a Ucraïna s’han vist obligats a amagar-se sota terra durant una mitjana d’unes 920 hores l’últim any – el que equival a 38,3 dies o més d’un mes – des de la reactivació del conflicte el 24 de febrer de l’any passat, segons ha calculat Save the Children.
Després de gairebé un any demolidor per la infància, Save the Children ha avaluat aquesta problemàtica en el seu nou informe, 'A Heavy Toll'. En ell, s’esbossa el perill constant al qual s’enfronten nens i nenes cada dia a Ucraïna i es destaca l’angoixa psicològica d’haver estat testimonis de la violència, la separació de la família i les seves amistats, el desplaçament o la falta d’accés a l’educació.
L’any passat es van anunciar un total de 16.207 alertes atacs aeris, amb una duració mitjana d’una hora, segons fonts que utilitzen dades oficials per calcular el nombre i la duració de les alarmes antiaèries a tot Ucraïna. Aquestes sirenes avisen la població de l’amenaça d’atacs per aire perquè es dirigeixin als búnquers per refugiar-se. Persones adultes i infants que poden arribar a passar fins a 8 hores sota terra sense poder sortir, a causa dels continus atacs amb míssils.
A Járkov, per exemple, van sonar més de 1.700 sirenes l’any passat i van durar unes 1.500 hores en total, mentre que a les regions de Donetsk i Zaporiyia es van produir més de 1.100 hores d’alarmes a cada una.
Al llarg de la línia del front al sud-est d’Ucraïna, els bombardejos gairebé mai cessen. Allà, les famílies s’han vist obligades a abandonar les seves llars – moltes d’elles ara destruïdes – per viure sota terra sense poder cobrir les seves necessitats bàsiques, com electricitat, aigua o calefacció.
“Tots ploràvem, estàvem morts de por”, recorda Sophia (nom fictici), de 16 anys, quan es va despertar amb les explosions i les sirenes el 24 de febrer de 2022 a Járkov. Després de ser desplaçada diverses vegades, va aconseguir que l’evacuessin a ella i a d’altres vuit infants més a Transcarpatia, prop de la frontera amb Eslovàquia, on viu ara amb la seva àvia.
Tot i que aquesta regió occidental es considera una de las més segures, Sophia diu que el so de les sirenes segueix sent freqüent. Quan sona, la Sophia acostuma a passar una hora al soterrani fosc i fred sota casa seva. No obstant això, si l’alarma la sorprèn mentre està a l’escola, refugiar-se es converteix en una cursa d’obstacles.
"Si sona una sirena antiaèria, els alumnes més grans, de 9è a 11è grau, anem a l'ajuntament del poble. Allà han equipat un búnquer", explica Sophia. "Triguem cinc minuts a arribar corrent o 15 minuts si anem caminant, però sempre m'he preguntat quant trigaria a arribar al refugi si arriba l'apagada, no sentim cap sirena i hi ha un atac amb míssils... Vaig trigar 47 segons".
Disposar d'un búnquer subterrani equipat i totalment moblat no és quelcom que tothom pugui permetre's, i moltes persones continuen refugiant-se en soterranis de blocs de cases o altres edificis, sovint freds i humits.
Els refugis subterranis a les escoles
A Dnipro, a l'est d'Ucraïna, els atacs són més freqüents. Recentment, la ciutat es va veure commocionada per un atac amb míssils que va destruir un bloc d'apartaments i va acabar amb la vida de 46 civils. Una professora d'una llar d’infants als afores de Dnipro ha explicat a Save the Children com les sirenes antiaèries són ara una forma de vida per al seu alumnat: "Es vesteixen, surten, fan un volt pel centre i baixen al refugi... Els nens i nenes triguen uns 3 minuts a preparar-se per baixar", explica Svitlana (nom fictici), que juntament amb els seus col·legues ha d'evacuar uns 200 nens i nenes −molts d'ells amb discapacitat− cada vegada que sona la sirena.
Amb l'objectiu de reduir l'estrès provocat per les sirenes, el professorat se les ha enginyat per dur a terme simulacres lúdics que serveixin per preparar als seus alumnes per a les emergències, per aprendre a refugiar-se ràpidament.
El soterrani de centres educatius com el de Svitlana està ara equipat per dibuixar, jugar i ballar. A més, cada alumne i alumna té un lloc amb una motxilla d'emergència plena d'aigua, entrepans, roba d'abric i joguines.
"Estem al soterrani [perquè] hi ha una sirena. [Vam venir aquí] perquè no hi hagi més sirenes. [Aquí] m’agrada jugar amb pintures i nines", diu Oleh (nom fictici), de 4 anys, que explica la sea experiència en aquest vídeo.
"La veritat és que als nens i les nenes els agrada tant [anar al soterrani] que la majoria de les vegades pregunten quan serà la pròxima vegada que anirem a la cova. Així és com ho anomenen", explica Svitlana. "A les nostres classes hi ha nens i nenes amb necessitats especials, sovint es posen a plorar, així que tenim un lloc anomenat racó de la solitud en el nostre refugi. Per aquests infants, per descomptat, és millor estar sols durant algun temps i no sentir tot aquest soroll".
Amagats al metro o en un pàrquing
En ciutats més grans, com la capital, Kíiv, les famílies porten els seus fills i filles a aparcaments subterranis o estacions de metro. Algunes fins i tot han muntat tendes de campanya en aquests passadissos subterranis en les primeres fases de la guerra.
"[Al principi], quan s’enlairaven els avions, ens preparàvem. Tenia por durant els primers dies de guerra, però ara tot és rutina. Cadascú té la seva motxilla. L'agafen i surten", diu Maryna (nom fictici), mare de dos fills, el marit i els fills dels quals estan asseguts a l'andana en cadires petites que es van emportar de casa juntament amb bosses plenes d'aigua i menjar. Anar al metro quan es llancen els míssils ja és un hàbit per a moltes famílies.
La seva filla Olena (nom fictici), de 12 anys, descriu com és per a ella la vida sota terra: "Navego pel mòbil quan sonen les sirenes. Faig els deures si és durant el semestre. Estem sota terra perquè ens llancen míssils, i és millor ser aquí asseguts per la nostra pròpia seguretat. És avorrit. Però més val avorrir-se que córrer perill".
Conseqüències en la salut
L'estrès de la vida quotidiana amb els bombardejos està deixant greus seqüeles en la salut mental de tota la població. L'Organització Mundial de la Salut calcula que 1 de cada 5 persones que pateixen un conflicte corren un alt risc de patir algun tipus de trastorn mental, i els símptomes s'agreugen a mesura que es prolonguen les hostilitats.
Fa un any, el conflicte que es va intensificar fins a convertir-se en una guerra va canviar dràsticament la vida de milions de famílies a Ucraïna, que es van veure obligades a fugir de les seves llars per escapar de les atrocitats que s'estenien arreu del país. Molts nens i nenes van ser testimonis de la destrucció de les seves cases i escoles, així com de la mort dels seus éssers estimats per bombardejos i míssils interminables. Ara que es compleix un any de guerra, la infància continua sent testimoni de noves onades de violència.
“Els nens i nenes no van començar aquesta guerra, però estan pagant el preu més alt. No obstant això, el que sempre em sorprèn és la resiliència que tenen per suportar tots els desafiaments, i la manera com saben convertir les experiències difícils en creixement, si els donem l’oportunitat i amb una mica d'ajuda", assegura Sonia Khush, directora de Save the Children a Ucraïna.
Save the Children fa una crida a les parts bel·ligerants perquè compleixin les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans, així com que garanteixin que la població i els béns de caràcter civil -especialment els que afecten la infància, com llars, escoles i hospitals- estiguin protegits dels atacs. Els autors de violacions contra els nens i nenes han de rendir comptes.
L'organització treballa a l'est d'Ucraïna des del 2014. Des del 24 de febrer, ha ampliat dràsticament les seves operacions i ha arribat a més de 800.000 persones −inclosos 436.500 nens i nenes− amb distribució d'aigua i aliments, transferències d'efectiu i creant espais segurs per a la infància, a més de reconstruint escoles i creant centres d'aprenentatge digital en aquells llocs en els quals els col·legis han estat destruïts.