- L’organització presenta el 'retrat' de 200 famílies a les quals atén a Catalunya
- La inseguretat residencial, factor de desigualtat i exclusió social
- Gairebé la meitat de les llars ingressen menys de 1.000 euros al mes
- El 68% de les famílies han reduït el consum de productes bàsics per l’impacte de la inflació
Informe
Materials audiovisuals per mitjans
Barcelona, 20 de desembre de 2023. A escassos dies de les celebracions nadalenques i d’acabar l’any, Save the Children alerta sobre la complicada situació que afronten els nens i les nenes que viuen en famílies empobrides a les quals l’organització atén a Catalunya. Després de consultar 200 famílies a Barcelona, Lleida i Canovelles, l’organització adverteix que l’habitatge continua sent un determinant de desigualtat i exclusió social a casa nostra, tal com recull en l’informe Ser pobre a Catalunya. El retrat de 200 famílies.
Tot i que l’habitatge és l’espai principal de la criança i juga un paper clau en el creixement i desenvolupament físic, intel·lectual i emocional dels nens i les nenes, 1 de cada 3 famílies enquestades viu en cases en condicions inadequades i el 60% no pot mantenir la seva llar a una temperatura adient. “Les famílies han de destinar la meitat de la despesa familiar en habitatge i això provoca que moltes d'elles es vegin obligades a triar entre menjar o pagar el lloguer, i fins tot acceptar condicions residencials insegures i precàries”, explica Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.
De fet, almenys un 9% d'aquestes famílies resideixen en habitatges ocupats il·legalment o en risc de desnonament imminent, la dada més preocupant d’entre tots els territoris analitzats i el doble que la mitjana estatal. Aquesta situació fa que 1 de cada 4 infants (23%) visqui en famílies que han estat o estan afectades per un desnonament. Si ens fixem en les famílies monomarentals, aquesta dada augmenta fins al 37%. “Per als nens i nenes, l’experiència traumàtica d’un desnonament pot tenir implicacions sobre el seu desenvolupament, més enllà de la vulneració de drets i la situació de desemparament físic i material que implica”, afegeix Lorda.
Foto de família
Segons l’estudi, el ‘retrat’ d’una família tipus està majoritàriament formada per un pare i una mare, tot i que gairebé un terç té només una persona adulta a càrrec. Només en el 3,5% de les llars ambdós progenitors treballen a temps complet mentre que el 31% es troba en situació d’atur, xifra que gairebé quadruplica la mitjana de Catalunya (8,5%).
El 38% d’aquests pares i mares tenen un nivell d’estudis baix - educació primària o menys – fet que és probable que tingui un impacte en la seva ocupabilitat. En aquestes famílies, més de la meitat dels progenitors van acabar l’educació secundària i només un 7% té estudis universitaris.
“L’educació era la base perquè els fills i filles de famílies amb pocs ingressos poguessin sortir de la pobresa, ens referíem a ella com la clau perquè funciones l’anomenat “ascensor social”. No obstant això, des de fa anys comprovem que no funciona com hauria de ser. Sense polítiques públiques que apostin decididament per acabar amb les barreres que impedeixen trencar el cercle de pobresa continuarem condemnant a infants a aquesta situació”, assegura Lorda.
L’impacte de la inflació
L’augment del preu dels aliments entre el 2022 i el 2023 va ser d’un 16,5% (INE). Aquest fet ha suposat un canvi d’hàbits en les famílies enquestades per Save the Children. En el 68% dels casos, tots els membres han hagut de disminuir el consum de determinats productes per aquest motiu.
La despesa mitjana en alimentació de les famílies participants dels programes de Save the Children ascendeix a 467 euros mensuals, el que suposa que el 47% dels seus ingressos els inverteixen en el que anomenem “esforç alimentari”. Per això, les famílies no poden fer front a tots els costos que implica una criança digne: gairebé la meitat viu amb menys de 1.000 euros al mes, per sota del salari mínim. Segons càlculs de Save the Children, el cost de la criança a Catalunya el 2022 per cada fill o filla ja ascendia de mitjana a 819 euros al mes.
Aquesta situació fa que el 32% dels nens i nenes de les famílies entrevistades a Catalunya no puguin consumir fruita fresca o verdures almenys una vegada al dia, i que el 26% no tingui accés a carn, pollastre o peix (o el seu equivalent vegetarià) almenys tres vegades per setmana. La meitat dels nens, nenes i adolescents en aquestes llars consumeixen massa productes de brioixeria industrial.
L’IMV, a examen
El 40% de les famílies enquestades a Catalunya han sol·licitat l’Ingrés Mínim Vital (IMV). No obstant això, només un 14% en són perceptores, la taxa més baixa de tots els territoris analitzats a nivell estatal.
Hi ha famílies que, tot i complir els requisits per sol·licitar l’IMV, no ho van fer. Aquest fenomen de non-take-up afecta en major mesura a les famílies residents a Catalunya (39%) (el fenomen de la no percepció de drets o non-take-up és la diferència que existeix entre els drets teòricament reconeguts i la realitat).
El paper de l’Administració
“Com a societat, no podem permetre que el nivell d’estudis, ocupació o ingressos dels pares i mares, determini el compliment de drets dels seus fills i filles. Tots els nens i nenes tenen dret a una educació, salut alimentació i benestar adequats, independentment de la família on neixin”, afirma Lorda. Aquesta no és una conclusió a la qual hagi arribat únicament Save the Children. L’any 2021, el Consell de la Unió Europea va adoptar formalment la Garantia Infantil Europea (GIE) per assegurar l’accés de nens, nenes i adolescents en risc de pobresa, exclusió social a un conjunt de serveis clau per al seu desenvolupament i benestar en condicions de gratuïtat o, en alguns casos, assequibles.
Per això, Save the Children insta a les institucions que desenvolupin les següents polítiques clau:
Habitatge
- Prioritzar l’accés de famílies amb nens i adolescents a habitatges de lloguer social mitjançant la implementació de criteris i reserves per a aquest col·lectiu en el sistema públic d’adjudicació d’habitatges de protecció oficial.
- Implementar un complement d’habitatge, prenent com a exemple la renda basca, per als beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
- Implementar serveis de mediació i assessorament en matèria d’habitatge en els municipis i/o barris amb les taxes més elevades de desnonaments.
- Establir fórmules de bonificació del subministrament elèctric i d’accés automàtic, amb descomptes de fins al 100% per a famílies amb NNA.
Prestacions i reducció del non-take-up
- Implementar un complement a la criança a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per a totes aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i augmentar el llindar d’ingressos.
Alimentació
- Revisar el llindar d’ingressos per accedir a les beques menjador, igualant-lo al llindar de la pobresa relativa.
- Proporcionar targetes moneder per a famílies en situació de vulnerabilitat, assegurant l’accés a una cistella alimentària saludable.
- Invertir en infraestructures escolars que permetin l’accés al menjador en centres d’educació secundària i de batxillerat
“Aquests són els reptes que considerem fonamentals per ajudar no només als 440 nens, nenes i adolescents de les famílies que hem entrevistat, sinó per als més de 140.000 infants en situació de privació material severa que viuen en llars en les quals el no poder i el no tenir són la normalitat”, conclou Lorda.
Per a més informació
Mireia Recasens: mireia.recasens@savethechildren.org / 683 651 782