Save the Children alerta que 2 de cada 10 llars amb infants a Catalunya destinen gairebé la meitat dels seus ingressos a pagar l’habitatge

  • A Barcelona, els desnonaments de famílies que tenen fills o filles s’han incrementat un 30% des de la pandèmia 
  • El parc d’habitatge protegit a Catalunya és només de l’1%, lluny de la mitjana europea del 9%
  • L’organització recomana incorporar un complement per motiu d’habitatge a la Renda Garantida de Ciutadania; aturar els desnonaments de famílies amb fills menors a càrrec o integrar la perspectiva d’infància i de gènere en la normativa catalana sobre habitatge, entre d’altres

Materials per a mitjans

Link a l’estudi

Barcelona, 28 de març de 2023. En El 19% de les famílies catalanes amb nens i nenes han de destinar més del 40% dels seus ingressos per pagar l’habitatge, segons l’estudi ‘Aquí no s’hi pot viure’ que publica aquest dimarts Save the Children. Aquesta sobrecàrrega suposa disposar de menys pressupost per altres necessitats bàsiques de la criança com ara l’alimentació, l’educació, l’oci o la conciliació i fa que moltes famílies en situació de vulnerabilitat malvisquin en llars inadequades o en risc de desnonament.

L’augment dels preus dels habitatges, especialment de lloguer, que no han anat acompanyats d’un augment dels ingressos de les famílies, fa que moltes es trobin entre l’espasa i la paret. La situació és especialment preocupant a Barcelona i Girona, on els preus del lloguer el 2022 s’han disparat un 12% en comparació amb l’any anterior. 

Tot i que la pandèmia va portar amb si mesures positives de l’anomenat “escut social” – centrades en moratòries al pagament de lloguers i hipoteques, la garantia de subministrament o la prohibició de desnonaments – el cert és que l’actual context del mercat de l’habitatge ha tornat a posar moltes famílies en situació de risc. De fet, a la ciutat de Barcelona s’han incrementat gairebé un 30% els desnonaments de famílies que tenen fills i filles (de 828 a 1.072) des de la pandèmia. En la meitat dels desnonaments que hi ha hagut a la ciutat comtal, hi havia infants i adolescents afectats. I malgrat la prohibició estatal de talls de subministrament energètic durant la pandèmia, a Barcelona es té constància que el 2021 es van produir 188 talls en famílies amb menors d’edat.

La crisi de l’habitatge a Catalunya ha adquirit una dimensió insuportable i genera exclusió a diferents nivells que, en alguns casos, se solapen: territorial, generacional, social o de renda, entre d’altres.

A més a més, l’organització denuncia que el 10% de les llars a Catalunya són insalubres, és a dir, que no compten amb unes condicions higièniques i sanitàries bàsiques (ventilació, accés a aigua potable i sistemes d’eliminació de deixalles). I un 17,2% dels nens i nenes viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada. Aquesta situació repercuteix en la salut física i mental dels infants, afecta el seu creixement, desenvolupament, rendiment escolar i la seva seguretat. 

La situació de les famílies monoparentals – encapçalades majoritàriament per dones – és especialment preocupant, essent un dels col·lectius que pateix de forma agreujada els efectes de l’exclusió residencial en totes les seves vessants.

Escassetat d’habitatge protegit 

A Catalunya, els obstacles per accedir a un habitatge d’emergència social com les llargues llistes d’espera que superen els dos anys o l’ús temporal de recursos residencials inadequats impedeixen el ple desenvolupament dels nens i nenes. Aquestes dificultats es veuen agreujades per l’escassa oferta d’habitatge públic. La Llei del Dret de l’Habitatge de 2007 va establir l’objectiu d’assolir un mínim d’un 15% d’habitatge públic en vint anys, mesura que clarament s’està incomplint. L’oferta d’habitatge protegit a casa nostra és de l’1% del parc total d’habitatges - 119.505 habitatges -, molt per sota de la mitjana europea (9%).

Aquesta situació s’explica fonamentalment por dos motius: el baix pressupost destinat a la provisió pública d’habitatge i perquè la política de provisió pública s’ha orientat tradicionalment a finançar habitatges en propietat i, a més, a afavorir la seva posterior desqualificació, el que provoca que aquests habitatges desqualificats deixin de ser protegits i passin a ser part del mercat lliure. Aquesta pèrdua gradual de part de l’habitatge protegit per la seva desqualificació farà que, per exemple, dels habitatges que actualment hi ha amb protecció a la ciutat de Barcelona - 21.380 -  només en quedin 9.882 l’any 2030 i 4.943 el 2040.

Què proposem per millorar aquesta situació? 

La regulació catalana actual sobre habitatge presenta una alta complexitat derivada de l’elevada proliferació normativa i de les recents anul·lacions per part del Tribunal Constitucional. Aquesta dispersió normativa genera inseguretat jurídica i dificultats a l’hora de garantir els drets fonamentals dels infants. 

En la seva anàlisi, Save the Children fa algunes recomanacions per pal·liar els efectes que té el pagament de l’habitatge en les economies familiars. Algunes d’elles són: 

  • Augmentar la despesa pública catalana per ampliar el parc públic d’habitatge (actualment de l’1%) i apropar-nos al 9,3% de la mitjana europea, així com prioritzar l’accés de famílies amb infants.
  • Aturar els desnonaments de famílies amb fills menors a càrrec, garantint la possibilitat d’un lloguer social o el reallotjament.
  • Modificar la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania per incorporar un complement per motiu d’habitatge enfocat a les famílies beneficiàries amb fills a càrrec.
  • Incorporar la perspectiva d’infància i de gènere en la normativa catalana sobre habitatge.
  • Millorar l’habitabilitat dels habitatges i dels barris a través de campanyes de rehabilització que promoguin la inclusió de les famílies més vulnerables.

Sobre Save the Children

Save the Children es l’organització líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa des de fa 100 anys per assegurar que tots els nens i nenes sobreviuen, aprenen i estan protegits. Actualment l’organització opera en més de 120 països. 

Arreu de l’Estat, Save the Children treballa en programes d’acció socioeducativa pels infants més vulnerables, centrats en la infància en situació de risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén a més la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant la violència. Save the Children vol que tots els nens i nenes, independentment de la seva condició o país d’origen, puguin gaudir plenament dels seus drets i assolir el màxim de les seves capacitats.

Per a més informació:

Mireia Recasens: 683 651 782
mireia.recasens@savethechildren.org