20 anys després de la invasió liderada per EUA, el món ha oblidat els nens i nenes iraquians

Manar i els seus fills amb una treballadora social de Save the Children a casa seva a Duhok, l'Iraq. [Nour Said/ Save the Children]

Recursos per mitjans: https://www.contenthubsavethechildren.org/Package/2O4C2SXZACHN

Erbil, Iraq, 20 de març de 2023 – Prop d’1,2 milions de persones a l'Iraq són desplaçats interns 20 anys després de la invasió de l'Iraq liderada pels Estats Units, amb accés limitat a l'educació i l'atenció sanitària, i algunes nenes i nens obligats a treballar al carrer per sobreviure, segons Save the Children.

Moltes persones han perdut les seves llars o temen tornar a les seves ciutats d'origen a causa de les contínues tensions de seguretat i els artefactes explosius, mentre que el conflicte i els efectes de la crisi climàtica, com les inundacions, l'augment de les temperatures, la sequera o les tempestes de pols han destruït els seus mitjans de vida.

Manar té set fills i filles d'entre un i 13 anys. Quatre d'ells van néixer en una tenda de campanya en un campament de desplaçats de Duhok, al nord-oest de l'Iraq, on la família viu des de fa set anys.

Manar procedeix d'un poblat de Sinjar, a uns 180 quilòmetres de distància, que va ser pres per l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL) i posteriorment destruït per atacs aeris: "Hi ha hagut moltes vegades en les quals els meus fills em demanaven joguines o menjar, i jo plorava perquè no podíem permetre'ns-ho. Em van diagnosticar una malaltia mamària i els metges em van aconsellar que no alletés als meus fills, però continuo fent-ho perquè no puc permetre'm llet enllaunada. Això ha fet que les meves filles petites emmalalteixin".

Manar va poder obrir la seva pròpia botiga de roba a campament gràcies al suport de Save the Children, però afirma que espera poder abandonar el camp algun dia. Segons ella: "És molt dur viure aquí, en aquestes condicions. Estic preocupada per la seva seguretat, per no poder donar-los menjar, però estic contenta perquè avui per primera vegada he pogut donar diners a un dels meus fills per comprar caramels. Malgrat les males condicions aquí, ens sentim més segurs que vivint a Sinjar. A la meva ciutat hi ha molts grups armats. No sabem qui són ni d'on venen".

Al voltant del 50% de totes les persones desplaçades internes de l'Iraq es troben a les governacions de Dohuk i Ninewa, i des de les Nacions Unides afirmen que no s'albira el final del desplaçament prolongat a l'Iraq, on 4,1 milions de persones necessiten ajuda humanitària, aproximadament el 10% de la població. Les Nacions Unides calcula que gairebé un terç dels 42 milions d'iraquians viuen en la pobresa.

Situació propícia per al treball infantil i matrimoni precoç

La lenta recuperació econòmica després del conflicte està provocant que les famílies recorrin al treball infantil quan es queden sense opcions per cobrir les necessitats bàsiques, la qual cosa pertorba l'educació i els drets bàsics dels nens, nenes i adolescents.

Zeinab, de 14 anys, va fugir de casa seva a Mossul i ara viu a Kirkuk. Té quatre germans, però només un d'ells va a escola. "Els meus germans i jo hem de treballar per cobrir les nostres despeses, inclosa l'assistència a l'escola. El meu germà de 10 anys ven paquets de mocadors al carrer per poder anar a escola, encara que sabem que la venda ambulant és perillosa", afirma Zeinab.

Altres infants enquestats per Save the Children van citar la distància de casa seva a l'escola o la falta de seguretat a la carretera com a raons per no assistir a classe. La infància sense escolaritzar és més vulnerable al treball infantil i al matrimoni precoç.

Els 20 anys d'inseguretat i escasses oportunitats econòmiques també han passat una elevada factura a les dones iraquianes. Lama, de 27 anys, yazidita de Sinjar i mare de tres fills, és qui sostén la seva família. Va ser segrestada pel EIIL als 18 anys.

Uns 400.000 yazidita -grup ètnic i religiós minoritari- van ser capturats, assassinats o obligats a fugir de la seva pàtria ancestral a Sinjar l'agost de 2014, després que EIIL travessés la frontera des de Síria. Fins a 3.000 dones i nenes van ser segrestades i sotmeses a violacions i altres formes de violència sexual. Moltes segueixen desaparegudes.

Durant els 12 dies que va romandre captiva, Lama va ser testimoni de la matança de nenes i nens i homes. Quan la van alliberar va ser desplaçada en múltiples ocasions i no va poder tornar al seu poblat. Lama comenta: "Tot segueix en la meva memòria. Quan tanco els ulls, veig coses horribles. Les veig en els meus somnis. Ens enfrontem a les formes més severes de tortura. Encara tinc atacs d'ansietat i pateixo depressió i falta d'autoestima”.

"Durant el desplaçament ens vam enfrontar a moltes dificultats, sobretot relacionades amb les condicions de vida en els camps. No teníem menjar ni aigua, molts nens i nenes i persones grans van morir de set i fam. Les dones i els menors d'edat van ser els més afectats per la crisi. Moltes de les dones i nenes desplaçades amb mi havien estat segrestades, torturades o havien patit violència sexual", afegeix Lama.

Save the Children ha ajudat Lama a obrir una perruqueria a Sinjar. El seu marit no ha pogut trobar feina i la seva família continua enfrontant-se a problemes econòmics.

Es necessita més finançament internacional per ajuda humanitària a l’Iraq 

Amb l'aparició de crisis en altres països de la regió, el finançament internacional per ajuda humanitària a l'Iraq ha disminuït i s'espera que ho faci encara més en els pròxims anys.
El Pla de Resposta Humanitària 2021 per a l'Iraq només va rebre el 63% dels 607,2 milions necessaris, i el nivell de finançament per al Pla de Resposta Humanitària 2022 a penes va aconseguir el 67% a desembre de 2022.

Sarra Ghazi, directora de Save the Children l'Iraq, declara: "El món s'ha oblidat de les nenes i els nens iraquians. Hem vist com disminuïa el finançament humanitari a l'Iraq i ens preocupa que, amb el desplaçament del focus humanitari a altres crisis, com Ucraïna i els recents terratrèmols a Síria i Turquia, les famílies vulnerables desplaçades al país continuïn patint". I afegeix: "Les dones i els nens i nenes iraquianes han demostrat una notable capacitat de resistència, però queda molt per fer perquè puguin recuperar la sensació de seguretat i esperança. Gran part de les infraestructures del país segueixen danyades o destruïdes, i centenars de milers d’infants necessiten ajuda per accedir a l'atenció sanitària bàsica. La cohesió social i la inclusió social han de ser peces clau del procés de consolidació de la pau a l'Iraq; hem d'aprendre del passat i garantir que els actuals esforços de reconstrucció siguin duradors, i que la infància i les dones tinguin un paper fonamental en la recuperació de l'Iraq."

Save the Children a l’Iraq

Save the Children treballa a l'Iraq des de 1991 i està executant més de 15 projectes en 8 governacions per proporcionar protecció i assistència a les famílies afectades pel conflicte en les àrees de protecció infantil, educació, aigua i sanejament, mitjans de vida i suport psicosocial.