Recursos per a mitjans (imatges, testimonis, entrevistes, etc.)
Annex català “Adéu a la dieta mediterrània”
Barcelona, 6 d'abril del 2022- Els principals determinants de l'obesitat i el sobrepès en la infància són la qualitat de la seva alimentació, l'activitat física que realitzen o el nombre d'hores que passen dormint o davant d'una pantalla, a més de factors ambientals, culturals i biològics. Però, com demostra el nou informe de Save the Children Adéu a la dieta mediterrània: nutrició i hàbits saludables de la infància a Catalunya és sobretot el nivell socioeconòmic el que determina la salut nutricional d'aquell nen o nena i els seus hàbits saludables.
L’informe, presentat avui en una roda de premsa online, mostra les conseqüències de la pandèmia en l'alimentació de la infància i l'adolescència, els factors clau per patir obesitat i excés de pes en aquestes etapes de la vida i també planteja com afecta la inflació en la nutrició dels nens i nenes més vulnerables.
L’organització va realitzar una enquesta el setembre del 2021 per entendre l'impacte de la crisi de la COVID-19 en la nutrició i la salut dels nens i nenes a Catalunya. Es tracta d'una anàlisi comparativa amb l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENSE), duta a terme el 2017. La investigació mostra que gairebé un 29% dels menors de 18 anys tindrien un excés de pes a Catalunya després de la COVID-19, una xifra similar a la d'abans de la pandèmia, que se situava al 27,4%. Aquesta situació es pot veure agreujada per l'augment de preus en verdures i fruites com a conseqüència de la inflació recent.
Una altra dada que s’extreu de l’informe és que els nens i nenes de Suècia són els més propers a portar una dieta mediterrània a Europa. Així, els països mediterranis han passat de tenir una de les dietes més sanes del món a una altra on els dolços, el menjar ràpid i les begudes ensucrades han desplaçat la fruita, la verdura, l'oli d'oliva i el peix.
La renda, factor decisiu
Adéu a la dieta mediterrània ressalta que viure en una llar pobra augmenta gairebé un 50% la possibilitat de patir obesitat o sobrepès en la infància respecte aquells nens i nenes que viuen en una llar de renda alta. Les llars amb menys ingressos –el 25%– tenen menys possibilitats d'accedir als aliments necessaris per a una dieta equilibrada, de sufragar activitats extraescolars o de lleure no sedentari o tractar problemes de salut com els trastorns de conducta alimentària o les patologies bucodentals, estretament relacionades amb patrons alimentaris inadequats, que les llars amb rendes altes –un 17%-. “No podem oblidar que els barris més pobres tendeixen a concentrar més restaurants i establiments de menjar ràpid”, indica Emilie Rivas, responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya.
Per exemple, l’informe posa de manifest que, l’any 2021, el nombre de nens, nenes i adolescents de llars pobres que consumeix dolços diàriament -11,7%- és lleugerament superior al de les llars de renda mitjana -10,6%-. Aquesta diferència és més notòria pel que fa al consum diari de refrescos -5,8% i 1,5%, respectivament-.
També s’observa que el 44% dels nens i nenes de les llars de renda alta a Catalunya consumia fruita diàriament. No obstant, només un 32% ho feia a les llars de renda baixa. De la mateixa manera, en un 31% de les llars de renda alta els infants mengen verdura diàriament, mentre que això només passa en un 19% de les llars més pobres.
La COVID-19 i l'excés de pes en la infància
La situació de la infància i l'adolescència respecte a l'obesitat i el sobrepès després de la pandèmia resulta molt similar a la prèvia, però “hem de prendre aquests números amb cautela, perquè els canvis a l’Índex de Massa Corporal (IMC), que és la mesura més comuna de l'obesitat i l'excés de pes, requereixen temps”, explica Rivas. Els pares i mares enquestats responen sobre l'alçada i el pes dels seus fills i filles (l’IMC es basa en un càlcul que utilitza l’alçada i el pes de les persones) i aquesta informació podria estar menys actualitzada que en circumstàncies normals en haver-se reduït les visites pediàtriques rutinàries amb la COVID-19.
La pandèmia ha afectat la reducció del consum de verdures i, en especial, la fruita. Si el 2017 la meitat dels nens i nenes d'entre 4 i 14 anys consumien fruita diàriament –50%–, en el moment de la realització de l'enquesta aquest valor es va reduir fins al 32%. “Una de les poques dades positives és que el consum de dolços es va reduir, així com també el de les begudes ensucrades. No obstant, és possible que aquest efecte bsigui conjuntural i degut només a les restriccions de mobilitat i al tancament de comerços i espais d'oci on adquirir i consumir aquest tipus de productes”, assenyala Rivas.
Les recomanacions de Save the Children
Save the Children recull al seu informe una sèrie de recomanacions i bones pràctiques per revertir els percentatges de nens, nenes i adolescents que pateixen obesitat i sobrepès infantil. És necessari un treball en l'àmbit fiscal –com, per exemple, aplicar una fiscalitat més estricta a aliments perjudicials per a la salut i una més beneficiosa a l'alimentació saludable perquè ja s'ha demostrat que funciona-, a l'àmbit escolar – com assegurar que tots els nens i nenes de famílies de renda baixa accedeixin a una beca menjador per, com a mínim, gaudir d'un àpat saludable al dia-, a l'àmbit sanitari –com regular la figura de la persona dietista i promoure la creació d'equips multidisciplinars per la lluita contra l'obesitat infantil, entre d’altres mesures, per aconseguir uns hàbits alimentaris i estils de vida saludables que repercuteixin en més qualitat de vida per a tota la infància.
D’altra banda, l’informe també posa de manifest les bones pràctiques. Si bé a Catalunya existeix des del 2017 un IVA del 21% en el refrescos ensucrats, queden encara molts altres aliments nocius per a la salut d’infants i adolescents que segueixen sent gravats a un tipus molt baix. En particular, es recomana aplicar l’anomenada “fat tax”, un impost indirecte, als aliments amb un alt contingut de greixos saturats. Aplicar una fiscalitat d’aquest tipus ajuda a augmentar la recaptació en el curt termini però ha d’entendre’s com un “benefici” transitori per a l’Administració ja que, en el llarg termini, aquesta recaptació hauria de ser molt petita si l’impost aconsegueix l’objectiu de canviar els hàbits de consum.
Una altra mesura positiva per promoure els hàbits saludables en la infància és la promoció de l’obertura dels patis escolars fora de l’horari lectiu perquè els nens i nenes puguin jugar i fer exercici físic en un espai segur. A Barcelona, per exemple, s’ha posat en pràctica el programa “Patis escolars oberts al barri”, on es posen a disponibilitat dels nens i nenes i dels seus pares i mares els patis de 60 escoles des d’educació infantil fins a secundària en horari extraescolar.
Sobre Save the Children
Save the Children és l'organització independent líder en la promoció i la defensa dels drets de nenes, nens i adolescents. Treballa a més de 120 països atenent situacions d'emergència i programes de desenvolupament. Ajuda els nens i nenes a aconseguir una infància saludable i segura.
Arreu de l’Estat, fa més de 30 anys que treballa amb programes d'atenció als nens i nenes més vulnerables, centrats en la infància en risc de pobresa o exclusió social. A través dels seus programes a l’Estat espanyol, proporcionen una atenció integral als nens, nenes i famílies perquè la situació econòmica o d'exclusió social en què viuen els nens no els impedeixi gaudir plenament dels seus drets i puguin assolir el màxim dels seus capacitats.
Per a més informació:
Judit Saavedra – Comunicació
683 651 782
judit.saavedra@savethechildren.org