- Pitjor rendiment escolar, malalties respiratòries o ferides per cremades, són algunes de les seqüeles que pateixen els infants que passen fred a casa
- Save the Children publica una anàlisi sobre com afecta la pobresa energètica a les famílies amb fills i filles arreu de l’Estat
Barcelona, 2 de febrer de 2023. En plena onada de fred, Save the Children alerta que un 17,2% dels nens i nenes a Catalunya viuen en llars que no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern, segons les últimes dades de l’Enquesta de Condicions de Vida. Això significa que 241.088 infants passen fred a casa perquè les seves famílies no disposen de calefacció o no poden fer front a les despeses d’electricitat i gas.
Aquest és el cas de la Sanae que viu a Barcelona amb el seu germà i la seva filla de 9 anys. “El cap de setmana, quan utilitzo el forn, deixo les portes obertes perquè s’escalfi una mica la casa”, explica. No té calefacció però sí una factura de llum pendent perquè ara mateix no pot assumir aquesta despesa. “La meva filla és molt fredolica, es posa el pijama, un jersei a sota i una bata. Ens posem al llit i la vaig acariciant perquè s’escalfi i s’adormi”, afegeix.
© Ferran Nadeu Save the Children
“En la nostra feina diària amb nens i nenes i les seves famílies veiem com no paren de créixer casos com el de la Sanae, llars en situació de vulnerabilitat que no posen la calefacció perquè no poden pagar la factura o que la posen menys del que haurien per evitar pagar factures que no poden assumir. I els nens i nenes sempre són els que en surten més mal parats”, assegura Antoni Pérez, director de Save the Children a Catalunya.
En una anàlisi que ha realitzat Save the Children sobre com afecta la pobresa energètica a les famílies amb fills i filles arreu de l’Estat, l’organització denuncia que el bo social no està arribant a totes les famílies que ho necessiten. A diferència de les llars constituïdes només per persones adultes, les famílies amb fills o filles a càrrec afronten més situacions d’endeutament ja que prioritzen el seu benestar. Mentre que per la despesa desproporcionada destaquen les llars monoparentals, les famílies nombroses tenen un risc més gran de veure’s en una situació de pobresa energètica amagada, és a dir, que infrautilitzen l’energia.
Les conseqüències de la pobresa energètica en la infància
L’impacte que la pobresa energètica té en la infància i l’adolescència és desproporcionat, especialment durant els primer anys de vida, ja que els nens i nenes passen més temps a casa que els adults.
“Més enllà de l’efecte danyós en la salut física, com a conseqüències associades a problemes respiratoris i l’augment de visites a l’hospital, la pobresa energètica afecta també la salut mental de la infància i l’adolescència”, denuncia Pérez. “Viure a casa l’estrès financer i l’endeutament pot provocar greus problemes d’estrès i salut mental entre els membres de la família, inclosos els nens i nenes”, assegura.
En referència a les conseqüències en l’educació, diverses investigacions han demostrat que la pobresa energètica pot estar associada a l’absentisme escolar i a un pitjor rendiment a l’escola, juntament amb situacions d’estigma i aïllament. “Un nen que no té cobertes les necessitats bàsiques, que té fred o té calor està més nerviós, més neguitós”, explica Mar Pujol, mestra i directora d’una escola a Barcelona. “Patir pobresa energètica pot afectar a tenir un rendiment escolar baix. Si el nen arriba a casa seva i no només no té la temperatura adequada sinó una restricció de llum per fer els deures, per exemple, per ell mateix ja és una inseguretat de ‘no puc arribar on vull arribar’. Com a escola, les prioritats ja no són tant que aprengui a llegir o escriure sinó a buscar maneres d’ajudar-lo”, afegeix.
A més, existeixen altres efectes de la precarietat energètica, com la falta de seguretat en alguns habitatges per intentar mantenir la casa calenta. Incendis i altres accidents poden posar en risc la vida de tota la família a causa de connexions irregulars a la xarxa de subministrament o bé per l’ús de mètodes alternatius per escalfar-se o il·luminar-se, com espelmes o brasers. Els nens i nenes són víctimes especialment propicies a aquests accidents.
Quines mesures serien afectives per reduir la pobresa energètica?
En la seva anàlisi, Save the Children esmenta algunes mesures clau com, per exemple, convertir en permanents les ajudes temporals d'emergència; reformar el bo social perquè aquest s'atorgui automàticament a les famílies que es troben per sota el llindar de la pobresa, independentment del tipus de companyia amb la qual hagin contractat el bo social, i que en el llindar d'accés per a les famílies amb fills i filles a càrrec es tingui en compte el cost de vida en cada territori, així com crear espais en els quals es tramitin totes les qüestions informatives i de prestació relacionades amb la provisió d'energia. També, amb una visió més a mitjà i llarg termini, apostar per la rehabilitació d'edificis amb un criteri d'equitat i accessibilitat i una perspectiva d'infància -millorant l'eficiència energètica de les cases-.
L'organització valora molt positivament l'escut social energètic posat en marxa pel Govern espanyol, encara que considera que es pot fer més per aconseguir que les famílies puguin fer front a les onades de fred que estem vivint aquests dies.
Respecte al cost econòmic d'aquestes mesures, l'entitat especialitzada en infància veu marge perquè siguin els actors del mercat elèctric els qui assumeixin, almenys en part, el cost de l'ampliació del bo social a una tarifa progressiva de llum i gas.
Llei catalana per prohibir talls en el subministrament, pionera a Europa
Save the Children destaca com a cas positiu per a fer front a la pobresa energètica la Llei 24/2015 a Catalunya, pionera a Europa, per la qual es prohibeixin els talls de subministrament —llum i gas— a les famílies en situació de vulnerabilitat basant-se en uns criteris de renda concordes a les despeses d'una família i a les despeses que suposa garantir el benestar dels nens, nenes i adolescents. Aquesta llei va evitar un mínim de 200.000 talls de llum, aigua i gas entre el 2015 i el 2020 a casa nostra.
Notes per l’edició:
- Metodologia: Les dades de l’anàlisi s’extreuen a partir de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica (ENPE) 2019-2024 i de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2021.
- Disposem de portaveus per entrevistes.
- En aquest link hi ha vídeos de testimonis.
- En aquest link hi ha entrevistes a especialistes:
- Mar Pujol, mestra i directora a una escola de Barcelona
- David Andina, pediatre
- Cristina Enrique Vicent, psicòloga-psicoterapeuta experta en infància,
adolescència i famílies
- Roberto Barrella, expert en energia i pobresa
- Carmela del Moral, responsable de Polítiques d’Infància de Save the
Children