- Arreu de l’Estat més de 3.600 nenes es trobarien en aquesta situació.
- Catalunya és la comunitat autònoma amb més nenes en risc de patir la Mutilació Genital Femenina.
- Per províncies, Barcelona és la que compta amb més nenes en risc de patir la Mutilació Genital Femenina (746), seguida de Girona (504), Lleida (249) i Tarragona (76).
4 de febrer de 2022- Amb motiu del 6 de febrer, Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, Save the Children alerta que 3.652 nenes a l’Estat espanyol estan en risc de patir-la, segons les últimes dades del 2020 del Ministeri d'Igualtat. L'organització ha estudiat la prevalença de pràctiques nocives arreu de l’Estat, entre les quals hi ha la mutilació genital femenina i que estima que a Catalunya 1.575 nenes estarien exposades a aquesta pràctica.
La mutilació genital femenina (MGF) fa referència a “tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
L'anàlisi s'ha basat en l'estudi de la informació ja existent i a entrevistar professionals de diferents sectors: de l'administració pública, ONG, sanitari, policial, de mediació cultural i gènere.
“Encara que el risc de mutilació d'una nena que ja hagi nascut a l’Estat espanyol s'ha reduït notablement a causa de l'activació de mecanismes de detecció als serveis sanitaris i en l'àmbit educatiu, encara es tracta d'un problema tabú i se'n desconeix l'abast real”, explica Antoni Pérez, director de Save the Children a Catalunya.
Estat espanyol: centrat en la prevenció, detecció i protecció
En el cas de l’Estat espanyol, com a territori receptor de persones que provenen de països on se segueix mutilant les nenes, els esforços estan més centrats en la prevenció, la detecció i la protecció de nenes en risc de patir mutilació genital i en l'atenció a aquelles que van arribar-hi ja mutilades.
Catalunya és la comunitat autònoma amb més nenes en risc de patir la mutilació genital femenina. Per províncies, Barcelona és la que compta amb més nenes en risc de patir-la (746), seguida de Girona (504), Lleida (249) i Tarragona (76).
Protocols participatius i inclusius
Cada comunitat autònoma té el seu propi protocol d'actuació quan s'identifica un possible cas de mutilació genital femenina i també n'hi ha un d’estatal aprovat el 2015. “Tot i que segueix sent un tema tabú no només a les institucions públiques sinó en el mateix àmbit familiar, la mutilació genital femenina és un tema que compta amb una trajectòria d'anys de recerca i d'intervenció, de debat públic a nivell internacional”. Això, juntament amb els protocols existents i la prohibició de la pràctica en alguns països on no estava penada –com Nigèria i Senegal– i saber que a l’Estat espanyol la mutilació és constitutiva de delicte, “ha facilitat en certa forma el tractament de la mutilació amb les famílies i les mares”, reconeixen les mediadores culturals entrevistades a l'anàlisi.
També es posa el focus en la prevenció a través de la detecció primerenca a les consultes pediàtriques, ja que fins als 14 anys acudeixen regularment a les cites, i establir un vincle de confiança amb la família resulta essencial per tractar el tema, sense criminalitzar però amb l'objectiu de prevenir-ho. "Els protocols han de ser coneguts i participatius en l´elaboració i no només amb la participació de l´àmbit sanitari", assenyalen.
Dades oficials per tallar el problema
Un dels principals obstacles per resoldre el problema de la mutilació genital femenina a l’Estat espanyol és la manca de dades, perquè els números són estimacions, però també la manera com s'utilitzen i s'analitzen. “Actualment, els registres administratius no es fan servir de manera eficaç; la recopilació de les dades no es fa de manera sistemàtica; hi ha una manca de desglossament en els registres; amb prou feines es realitza una centralització de les dades, i els professionals que codifiquen i avaluen la mutilació genital femenina no tenen tota la formació”, afirma Catalina Perazzo, directora d'Incidència Política i Social de Save the Children.
Com en qualsevol tipus de violència, “necessitem una diagnosi vàlida i una recopilació de dades tal com preveu la Llei de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant de la violència”, aprovada la primavera passada. A més, la recopilació d'informació i de dades estadístiques "ens aproximaran encara més a la realitat per adaptar les polítiques, incloent-hi el seguiment i l'avaluació dels protocols segons es vagi veient l'evolució d'aquesta violència arreu de l’Estat", diu Perazzo.
La crisi COVID-19 va accentuar-ne la desprotecció
La crisi sanitària i social per la pandèmia ha accentuat la inseguretat i la desprotecció que viuen moltes persones vulnerables i, per tant, moltes i molts menors. L'obligatorietat de romandre a les llars durant els primers mesos de la pandèmia va augmentar l'exposició de menors i adolescents a situacions de risc que ja es donaven a l'àmbit familiar.
Sense tenir-ne dades oficials, sí que es creu que, a causa de la delicada i estressant situació als centres hospitalaris, hi ha hagut més dificultat per controlar casos de dones ja mutilades que han tingut filles durant aquest temps, sobretot durant els primers mesos del 2020.
Recomanacions per erradicar aquesta pràctica
La mutilació genital femenina és una pràctica més dins del paraigua de la violència de gènere. “És un acte de violència contra nenes i dones sense cap mena de benefici a la salut, sinó tot al contrari, amb greus conseqüències a nivell físic, mental, sexual i de salut reproductiva i que, fins i tot, pot provocar la mort”.
“S'han fet avenços, però hem de continuar avançant i no oblidar tots els tipus de violència. És fonamental que en el marc d'intervenció hi participin els diferents agents implicats, com l'educatiu, el sanitari i els serveis socials, incloure la perspectiva intercultural i de gènere ̶ una visió constructiva, de respecte i comprensió mútua ̶ , la incorporació de mediadors culturals, i un treball previ amb les famílies per a la sensibilització i formació entre tots els professionals”, afirma Perazzo.
La directora d'Incidència Política afegeix que la mateixa Llei de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència recull eines per actuar davant d'aquesta. En la mateixa línia, “s'ha de tenir en compte la mutilació genital femenina des d'aquesta perspectiva integral per abordar-la com una forma de violència de gènere que afecta nenes i adolescents, encara que molt especialment nenes de menys de 14 anys”, conclou Perazzo.
En aquest sentit, a Catalunya, l’organització valora positivament el circuit que l’any 2015 va crear el Departament de Salut per a la reconstrucció del clítoris de les dones residents a Catalunya que han patit mutilació genital femenina.
“És fonamental continuar treballant per avançar en l’aplicació de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència a Catalunya que contempli aquest tipus de mesures. És necessari, a més, seguir impulsant la sensibilització i la formació dels agents professionals que treballen amb la infància en risc per eradicar aquesta pràctica”, afirma Pérez.
Sobre Save the Children
Save the Children es l’organització líder en la defensa dels drets de la infància a tot el món. Treballa des de fa 100 anys per assegurar que tots els nens i nenes sobreviuen, aprenen i estan protegits. Actualment l’organització opera en més de 120 països.
Arreu de l’Estat, Save the Children treballa en programes d’acció socioeducativa pels infants més vulnerables, centrats en la infància en situació de risc de pobresa o exclusió social. L’organització atén a més la infància migrant i està centrada en protegir els menors davant la violència. Save the Children vol que tots els nens i nenes, independentment de la seva condició o país d’origen, puguin gaudir plenament dels seus drets i assolir el màxim de les seves capacitats.
Per a més informació:
Judit Saavedra - 683 651 782
judit.saavedra@savethechildren.org